The Piper at the Gates of Dawn és l'àlbum debut de la banda britànica Pink Floyd. Va ser gravat entre gener i agost del 1967 als estudis Abbey Road de Londres, gairebé al mateix temps que els Beatles gravaven la seva obra més aclamada, Sgt. Pepper Lonely Hearts Club Bans, i els dos discos representen el millor que va donar el rock psicodèlic britànic a finals dels 60.
El jove geni Syd Barrett, primer líder del grup britànic i una de les figures més representatives dels poetes maleïts del rock, va compondre 8 dels 11 temes inclosos en el disc, i tot l’àlbum està impregnat d’una màgia avançada al seu temps. Els trets més representatius del caràcter de Barrett, com el misticisme, l’infantilisme i l’ús liberal de tot tipus d’al•lucinògens, donen a l’obra un aire psicodèlic i confús que va servir de precedent als treballs posteriors de la banda.
L’obra resulta un caos continu de sons de tot tipus. Les lletres de Barrett, que parlen de bicicletes, fades i viatges espacials, són moltes vegades llops disfressats amb pell de xai, per la metàfora contínua i al•lusions a drogues i malalties mentals. Això s’uneix a uns compassos pop insòlits i acords estranys, adornats amb tot tipus de sons psicodèlics, guitarres distorsionades, efectes d’estudi, etc. Tot plegat, una mescla explosiva que encara ara sorprèn a tot amant del blues i el rock més clàssic, i no deixa indiferent a ningú.
El títol de prové d’un capítol d’un conte infantil que llegia Barrett quan era petit, The Wind in the Willows, i ja deixa entreveure caràcter aparentment infantil que impregna bona part dels temes, com Bike o The Gnome. L’àlbum al complet sembla un viatge psicotròpic enginyós. Les associacions mentals espontànies característiques dels nens, però també dels addictes als al•lucinògens, són el tema principal de l’obra. Dos dels temes més coneguts de l’àlbum, Astronomy Domine i Interestellar Overdrive, representen, per si encara no n’hi hagués prou, la creació de l’anomenat Space Rock, un gènere del rock caracteritzat per les seves temàtiques espacials, molt de moda als anys 70.
Malgrat el seu talent increïble, les substàncies i el seu ritme de vida van acabar embogint Barret. Encara que va ser apartat de la banda, la seva desintegració va servir d’inspiració perquè Pink Floyd assolís l’èxit de masses amb The Dark Side Of The Moon i The Wall.
El jove geni Syd Barrett, primer líder del grup britànic i una de les figures més representatives dels poetes maleïts del rock, va compondre 8 dels 11 temes inclosos en el disc, i tot l’àlbum està impregnat d’una màgia avançada al seu temps. Els trets més representatius del caràcter de Barrett, com el misticisme, l’infantilisme i l’ús liberal de tot tipus d’al•lucinògens, donen a l’obra un aire psicodèlic i confús que va servir de precedent als treballs posteriors de la banda.
L’obra resulta un caos continu de sons de tot tipus. Les lletres de Barrett, que parlen de bicicletes, fades i viatges espacials, són moltes vegades llops disfressats amb pell de xai, per la metàfora contínua i al•lusions a drogues i malalties mentals. Això s’uneix a uns compassos pop insòlits i acords estranys, adornats amb tot tipus de sons psicodèlics, guitarres distorsionades, efectes d’estudi, etc. Tot plegat, una mescla explosiva que encara ara sorprèn a tot amant del blues i el rock més clàssic, i no deixa indiferent a ningú.
El títol de prové d’un capítol d’un conte infantil que llegia Barrett quan era petit, The Wind in the Willows, i ja deixa entreveure caràcter aparentment infantil que impregna bona part dels temes, com Bike o The Gnome. L’àlbum al complet sembla un viatge psicotròpic enginyós. Les associacions mentals espontànies característiques dels nens, però també dels addictes als al•lucinògens, són el tema principal de l’obra. Dos dels temes més coneguts de l’àlbum, Astronomy Domine i Interestellar Overdrive, representen, per si encara no n’hi hagués prou, la creació de l’anomenat Space Rock, un gènere del rock caracteritzat per les seves temàtiques espacials, molt de moda als anys 70.
Malgrat el seu talent increïble, les substàncies i el seu ritme de vida van acabar embogint Barret. Encara que va ser apartat de la banda, la seva desintegració va servir d’inspiració perquè Pink Floyd assolís l’èxit de masses amb The Dark Side Of The Moon i The Wall.
The Piper at the Gates of Dawn
Pink Floyd
Syd Barrett (guitarra, veu); Rick Wright (òrgan, piano); Roger Waters (baix, veu); Nick Mason (Bateria)
EMD/Capitol
Agost del 1967
Duració: 41:57
No hay comentarios:
Publicar un comentario