El viatge psicotròpic per excel·lència

The Piper at the Gates of Dawn és l'àlbum debut de la banda britànica Pink Floyd. Va ser gravat entre gener i agost del 1967 als estudis Abbey Road de Londres, gairebé al mateix temps que els Beatles gravaven la seva obra més aclamada, Sgt. Pepper Lonely Hearts Club Bans, i els dos discos representen el millor que va donar el rock psicodèlic britànic a finals dels 60.

El jove geni Syd Barrett, primer líder del grup britànic i una de les figures més representatives dels poetes maleïts del rock, va compondre 8 dels 11 temes inclosos en el disc, i tot l’àlbum està impregnat d’una màgia avançada al seu temps. Els trets més representatius del caràcter de Barrett, com el misticisme, l’infantilisme i l’ús liberal de tot tipus d’al•lucinògens, donen a l’obra un aire psicodèlic i confús que va servir de precedent als treballs posteriors de la banda.

L’obra resulta un caos continu de sons de tot tipus. Les lletres de Barrett, que parlen de bicicletes, fades i viatges espacials, són moltes vegades llops disfressats amb pell de xai, per la metàfora contínua i al•lusions a drogues i malalties mentals. Això s’uneix a uns compassos pop insòlits i acords estranys, adornats amb tot tipus de sons psicodèlics, guitarres distorsionades, efectes d’estudi, etc. Tot plegat, una mescla explosiva que encara ara sorprèn a tot amant del blues i el rock més clàssic, i no deixa indiferent a ningú.

El títol de prové d’un capítol d’un conte infantil que llegia Barrett quan era petit, The Wind in the Willows, i ja deixa entreveure caràcter aparentment infantil que impregna bona part dels temes, com Bike o The Gnome. L’àlbum al complet sembla un viatge psicotròpic enginyós. Les associacions mentals espontànies característiques dels nens, però també dels addictes als al•lucinògens, són el tema principal de l’obra. Dos dels temes més coneguts de l’àlbum, Astronomy Domine i Interestellar Overdrive, representen, per si encara no n’hi hagués prou, la creació de l’anomenat Space Rock, un gènere del rock caracteritzat per les seves temàtiques espacials, molt de moda als anys 70.

Malgrat el seu talent increïble, les substàncies i el seu ritme de vida van acabar embogint Barret. Encara que va ser apartat de la banda, la seva desintegració va servir d’inspiració perquè Pink Floyd assolís l’èxit de masses amb The Dark Side Of The Moon i The Wall.

The Piper at the Gates of Dawn
Pink Floyd
Syd Barrett (guitarra, veu); Rick Wright (òrgan, piano); Roger Waters (baix, veu); Nick Mason (Bateria)
EMD/Capitol
Agost del 1967
Duració: 41:57

"Sempre ens han educat amb la idea que l’home és millor que els animals"

Arran de la grip porcina, tornen a sorgir conflictes pels drets dels animals, però no hem volgut molestar Fabiola Leyton preguntant-li sobre aquest tema, sinó sobre Ecosofía -el seu bloc,- i el maltractament als animals.

Fabiola té un màster en Filosofia Política i Axiologia de la Universitat de Xile i un en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Fa poc, ha entrat a la Universitat de Barcelona per cursar el Doctorat en Filosofia.

Com va sorgir la idea de crear aquest bloc? Li consta que rebi moltes visites?

Ecosofía va néixer a partir de l’interès que tinc a divulgar informació sobre el tema de drets dels animals, ètica i medi ambient. Estudio en aquest àmbit i m’interessa la divulgació del tema, per això vaig pensar que una plataforma virtual seria una bona manera d’arribar a un gran nombre de persones de parla hispana, ja que sobretot en el tema dels drets dels animals, la major part d’informació existent en altres webs està en anglès.
L’espai el vaig crear jo fa poc més d’un any, i les visites diàries són moltes ja que són de persones procedents de països com els Estats Units, Espanya, Mèxic i altres estats de Llatinoamèrica.

A la web, es defineix l’espai com “un mitjà per a promoure els valors mediambientals i els drets dels animals, buscant una relació més viable entre éssers humans i naturalesa”. Em podria dir l’objectiu bàsic quant al maltractament als animals?

Difondre que no és una insensatesa atorgar drets als animals no humans. Aquests drets serien: el dret a la vida, a no ser torturats, a viure en llibertat en el seu medi natural, i que no són propietat dels éssers humans. Totes aquestes idees impliquen canvis d’actitud i de vida que no són incompatibles amb la salut ni el benestar de les persones, la societat i el medi ambient. Al contrari, és un benefici per a tots. L’explotació que pateix tota la naturalesa a mans de l’home, i gràcies a la qual també la humanitat ha pogut avançar, no és sostenible consumint ni produint coses com fins ara s’ha fet. Això inclou els animals no humans, els quals són constantment explotats per a servir-se de la seva carn, la seva pell o les seves habilitats. Ells són éssers sensibles, intel·ligents, amb habilitats pròpies, i l’ésser humà actua erròniament en apropiar-se’n

d’ells i discriminar-los per a explotar-los com ho fa, aprofitant-se de la racionalitat humana.

Per què creu que es continuen permetent aberracions a animals (entenent aberració com a qualsevol maltractament a animals per diversió, luxe, alimentació...)?

És un motiu cultural: sempre ens han educat amb la idea que l’home és millor que els animals, i que es pugi fer amb ells el que es vulgui. I aquest “el que es vulgui” va des de colpejar-los per plaer i maltractar-los en festes religioses o tradicionals a matar-los per a menjar-se’ls, tancar-los per a observar-los, caçar-los perquè són una “plaga”, abandonar-los perquè molesten, experimentar substàncies en ells, espellar-los perquè tenen una pell bella, etc. Mentre aquesta idea no es talli d’arrel de les ments i els costums humans, el maltractament i les aberracions no deixaran de dur-se a terme. Si en lloc d’educar amb una idea de superioritat humana eduquéssim amb la idea que la nostra racionalitat ens obliga a ser responsables i cuidar el planeta en el qual vivim, podríem ampliar la nostra ètica per a respectar més els éssers humans i aconseguir el respecte cap a altres espècies i éssers vius.

Quin sector de la població creu que està més conscienciat quant al maltractament que reben molts animals (ja sigui per al lleure humà, alimentació, luxe...)?

Hi trobem matisos: la gent jove és més permeable a la discussió i argumentació, i és més fàcil conscienciar-los que els adults. Però sorprèn el fet que molts adults i molta gent gran està d’acord amb la idea dels drets dels animals. Aquestes persones són visionàries per als seus coetanis, i ara ens toca a nosaltres fer el pas per a educar en el respecte les noves generacions.

Tenint en compte que les manifestacions i altres accions en defensa dels animals tenen importància però no donen el fruit que es vol, quina solució creu vostè que seria convenient per a aturar els maltractaments a animals?

L’únic camí efectiu, però el més lent, és el de l’educació i la consciència de la societat. Podem també demanar canvis polítics, o fins i tot crear un partit propi (el PACMA — Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal— a Espanya, o altres partits polítics a Itàlia, Alemanya o Holanda són els primers esforços històrics en aquest sentit), buscar i demanar canvis legislatius o pressionar com a consumidors. És a dir, s’ha de fer el que porten trenta anys fent els grups defensors dels animals en tot el món.

Partint de la base que les accions en defensa dels animals, com s’ha dit, no donen el fruit que es vol, quines accions de maltractament als animals creu que requereixen més esforç per a ser solucionades i perquè?

Crec que les més difícils d’eliminar són les corridas de toros i la cria intensiva d’animals per a l’alimentació. Principalment perquè responen a dues idees que estan molt arrelades en les persones: s’ha de menjar carn i les corridas són part de la tradició d’un país. Molts individus reconeixen que l’espectacle taurí és cruel i no els agrada, però es refugien en el terme “tradició” ja que temen per l’abolició de les corridas, com si perdessin part de la seva espanyolitat.
La gent creu que si deixa de menjar carn tindrà problemes de salut. I l’única manera econòmica de produir carn (i pel mateix, la manera més cruel) és produir industrialment i intensivament animals per al consum. Però un cop que les persones s’adonin que poden portar una dieta sense carn, perfectament, i que no els afectarà la salut —i que, al contrari, és molt més saludable—, tot serà més fàcil.