Ficcions

Va ser Simone de Beauvoir qui digué allò de «On ne nait pas femme: on le devient». I d’això en sap molt el reality de sobretaula de Cuatro, Fama, ¡a bailar!. Una de les ballarines que hi participa va ser instada a ser femenina, condició sine qua non per garantir la seva permanència al programa. Durant aquella setmana van intentar trobar la feminitat de la noia, argumentant que totes les dones són femenines. Veient-ho, vaig arribar a la conclusió que no li demanaven que fos femenina, sinó que representés el que ells, professors de ball, entenien per una dona femenina: seductora, explosiva i sempre amb talons.



Però, què es ser femenina? I ser masculí? Tal i com va dir Dennis McQuail, professor de Comunicació de Masses a la Universitat d’Amsterdam, els mitjans com la televisió proporcionen els patrons d’allò que es pot considerar normal o anormal. Donant força al binomi dona-femenitat/home-masculinitat, fem que aquells que no el compleixen siguin catalogats de no normals. Seguint alguns dels ideals feministes i queers «que defensen que el gènere no és sinó una construcció sociopolítica, una ficció cultural», podem considerar que la perpetuació d’aquest tipus de clixés es transforma en un mecanisme d’exclusió. Els mitjans de comunicació han de ser propulsors de diversitat, igualtat i integració.


El gèneres, com a ficció cultural, potser poden explicar les causes del bulling a les escoles, els sostres de vidre que les dones han d’esquivar a les empreses, els desordres alimentaris per complir certs cànons… O potser no. Potser tot això sí que són ficcions i estic exagerant. Potser les dones sí que han de fer tot allò que puguin per ser seductores, explosives i fer-ho tot amb talons, des de posar la rentadora a fer el sopar —perquè, no ens enganyem, la dona ha de ser la mestressa de la casa. I a l’home, és clar, no se li permet mostrar els seus sentiments, i ni parlar de plorar en públic; però, òbviament, ha de ser rude, escopir i ser fanàtic del futbol. I, arrodonint-ho, que Déu beneeixi la família nombrosa basada en el matrimoni heterosexual.



Només em queda preguntar-me què hagués passat si la concursant d’aquell reality s’hagués negat a complir la petició dels professors, si hagués dit «això és el que entenc jo per ser dona» . L’haguessin fet fora? Una bona metàfora, oi?